La meva preferida
Serra de Tramuntana
Pobles que continuen essent pobles
Valldemossa, Deià, Estellencs, Banyalbufar, Sóller i el seu port. Muntanya, aire pur i calma. La meva zona preferida de l’illa.
Som en Marc Munar. Vaig néixer a Palma i he creat Habitur per cuidar cases com si fossin meves, tractar els seus propietaris com a amics i demostrar que es pot viure del turisme respectant l’illa. Aquí et cont qui som, d’on venc i com feim feina.
Aquí no parles amb una empresa. Parles amb mi.
Marc MunarFundador d’Habitur
Palma. Aquí vaig néixer i aquí faig feina cada dia.
Hola, som en Marc.
Si has arribat fins aquí, segurament estàs pensant a deixar ca teva en mans de qualcú. I sé què significa. No és només un immoble. És un lloc ple de records, d’esforç i moltes vegades de la història d’una família.
Per això vull que sàpigues des del principi com som. Quan fas feina amb Habitur, fas feina amb mi. No hauràs de telefonar a una centraleta ni cercar ningú per trobar-me. Si qualque cosa va bé, t’ho cont. Si qualque cosa va malament, també t’ho cont, i don la cara.
Conec com fan feina moltes gestores grans: moltes cases, preus baixos per vendre ràpid, cobraments per serveis que haurien d’estar inclosos i ningú a l’altra banda quan hi ha un problema. Habitur va néixer per fer-ho d’una altra manera.
No cerc clients d’una temporada. Cerc relacions de molts d’anys. M’agrada poder prendre una canya amb els propietaris amb qui faig feina, parlar de ca seva o de qualsevol altra cosa, i que hi hagi confiança per dir-nos les coses a la cara. Tu a mi i jo a tu.
Per a mi hi ha una diferència entre fer favors i ajudar. Els favors esperen qualque cosa a canvi. Ajudar, no. I a mi m’agrada ajudar.
I hi ha una cosa que per a mi no és negociable: Mallorca. És ca meva i el que més estim. Crec fermament que es pot viure del turisme sense que l’illa, la seva gent ni la seva cultura en paguin el preu. Per això cada casa que gestion ha de ser un bon veïnat.
Habitur és la feina de la meva vida. Per això no tenc pressa per créixer ni per guanyar doblers ràpid. Estim més fer-ho bé: que ca teva estigui cuidada, que generi uns ingressos estables i que tu visquis tranquil.
Marc Munar
Fundador d’Habitur
Una estona de xerrada en què et cont, a la meva manera, qui som i com feim feina.
En aquest vídeo et cont:
No vaig tenir un camí recte. I crec que precisament per això sé molt bé què vull fer.
Vaig néixer i créixer a Palma. Mai no m’ha agradat passar vuit hores tancat dins una aula, i en acabar el batxillerat no tenia gens clar cap a on anar.
Vaig començar Administració d’Empreses perquè sempre havia somiat muntar qualque cosa pròpia. Però tenia clar on ho volia fer: en el turisme, el que mou Mallorca. Per això vaig fer el pas al grau en Turisme de la UIB.
Vaig fer feina de cambrer, en una botiga, a Thomas Cook i en altres empreses, i vaig jugar a futbol a Tercera Divisió. Vaig aprendre molt més fent feina que dins les aules. Després vaig fer un màster en màrqueting digital a la UOC.
Hi va haver un temps en què no sabia cap a on tirar. D’aquella etapa vaig aprendre una cosa que encara aplic cada dia.
Encara que no tenguis forces, t’aixeques i ho fas. Al principi, amb el pilot automàtic. Amb el temps, sense por.
Me’n vaig anar a Formentera com a responsable d’un complex d’apartaments turístics i d’una vila. Hi era tot sol, sense ningú a qui demanar, i hi vaig dedicar moltíssimes hores. Vaig aprendre a resoldre problemes, a atendre queixes i a entendre que en turisme tot té solució. Va ser una temporada molt bonica, i els hostes ho varen notar.
Allà vaig pensar: si ho puc fer per a altres, ho puc fer per a mi. A la tornada, la fundadora d’una immobiliària de la qual duia les xarxes socials em va parlar de la gestió de lloguer vacacional. Em vaig posar a investigar i vaig començar a muntar Habitur. El nom ve d’Habitatges Turístics: fàcil de pronunciar i lligat al turisme.
No coneixia ningú del sector. Vaig aprendre demanant, investigant i equivocant-me. Vaig cercar els primers clients amb anuncis a les xarxes socials, i a les primeres reunions estava nerviós i insegur. Així i tot, vaig tirar endavant.
I segueixc fent el mateix que el primer dia: cuidar cada casa com si fos meva.
Tu parles sempre amb mi. Però darrere hi ha un petit equip que he triat amb molta cura.
Començ amb un bon cafè i l’ordinador. Atenc hostes i propietaris, revis preus, anuncis i reserves, i ho planific tot amb dies d’antelació. Quan fa falta, agaf el cotxe i vaig a la casa. Les reserves les duc jo, i m’ocup dels petits imprevists. Per al jardí, la piscina o altres feines, coordin professionals de confiança.
Un sol número per a tot, el meu+34 618 16 48 39Faig feina amb diversos equips de confiança. N’he provat d’altres, i quan no connectàvem o no donaven el nivell, he canviat. Em qued amb els que respecten ca teva i la meva manera de fer feina.
És un dels meus millors amics i una persona de total confiança. M’ajuda amb tot el que és fiscal. Si tens un dubte en aquest terreny, li traslladam.
Que li importi fer bé la seva feina i que comparteixi la nostra manera de veure les coses. No només em fix en com fa feina una persona, també en com és. Si després d’avisar no hi ha canvi, canvii de persona.
Ca teva no es mereix menys.
Igual que tri el meu equip, també tri amb qui faig feina. No per exigència, sinó perquè només així et puc donar el millor servei.
Si t’hi veus, ens entendrem molt bé.
I no passa res. M’estim més dir-t’ho al principi que fallar-te després.
És la manera com et puc donar el meu servei de veritat. Quan diverses gestores duen una mateixa casa, acaben competint en preu i l’estratègia es perd. Si començam sense exclusiva, el meu objectiu és guanyar-me la teva confiança perquè la temporada següent sigui només amb mi.
Som un defensor convençut del turisme sostenible. No és una moda ni un eslògan. És la manera com entenc aquesta feina. Mallorca viu del turisme, i precisament per això l’hem de cuidar. Crec que se’n pot viure respectant el que és l’illa: el seu territori, la seva cultura i la gent que hi viu.
Qui viu devora una casa turística no ha de patir les conseqüències d’un negoci mal gestionat.
Marc Munar
Molta gent a Mallorca no viu directament del turisme, però hi conviu cada dia. Amb el renou, amb carreteres plenes, amb barris que deixen de ser barris. Quan el turisme es gestiona malament, són ells qui ho paguen. I així és com la gent acaba veient el turisme com un problema. Jo vull que sigui just el contrari: una cosa que, ben feta, ens beneficia a tots.
Un model que fa servir l’illa i no hi deixa res. El turisme d’excessos, les escapades exprés que saturen les carreteres i els creuers que arriben amb milers de persones, omplen la ciutat unes hores i se’n van. I les grans empreses que fan negoci amb el nostre territori i se’n duen els beneficis lluny d’aquí.
Menys massiu i de més qualitat. Hostes que vénen a descansar, a fer esport, a recórrer els pobles i a tastar la cuina mallorquina. Que respecten els veïnats, el descans, les platges i la cultura. I que deixen la despesa als negocis locals, a la gent d’aquí.
No faig feina amb pisos en edificis residencials. Una casa turística mai no hauria de complicar la vida a qui viu devora.
Sé dir que no. Si qualcú no respecta la casa o els veïnats, se’n va.
De mitjana per reserva: menys rotació, menys cotxes i menys anades i vengudes.
Poques cases i ben cuidades, en lloc de moltes i a qualsevol preu.
Registre de viatgers i ecotaxa, sempre.
M’agradaria veure una Mallorca en què el turisme beneficiï sobretot els qui hi vivim, econòmicament i socialment. Una illa en què qui ens visiti sàpiga on és, la respecti i se’n vagi amb ganes de tornar. I en què ningú no tengui motius per estar en contra del turisme, perquè es fa bé.
Ca meva no són quatre parets. Ca meva és Mallorca. M’encanta que gent de tot el món vulgui venir a una illa tan petita, i m’encanta rebre-la. Aquests són els racons on jo la gaudesc.
La meva preferida
Serra de Tramuntana
Valldemossa, Deià, Estellencs, Banyalbufar, Sóller i el seu port. Muntanya, aire pur i calma. La meva zona preferida de l’illa.
Sa Calobra
Un color d’aigua que no he vist enlloc més, i un primer bany que no s’oblida.
Cales de pedres
M’agraden més que les d’arena. Tenen una aigua més neta i més pura.
De Son Serra a Capdepera
Son Serra de Marina, Betlem i la costa fins a Capdepera. Tranquil·la, ben conservada i amb pobles de pescadors.
Si qualque dia te’ls recoman, és perquè de veritat els visc.
Conta’m com és ca teva, jo et cont com feim feina i veim si encaixam. I si no, almanco ens haurem pres un bon cafè.
Marc Munar
Fundador d’Habitur. Parles directament amb mi.
